La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 5 de juny de 2016

AL TARDET



Al tardet quan els homes tornaven dels camps
el dolor de les haques aturava el doll de la font,
els crits dels xiquets nodrien les parets de calç,
el rector obria de bat a bat les portes de l’església
i ens deia que Déu gaudia de l’aire perfumat
que la flor del taronger reviscolava els sants.
Cavalcada la veu del futur.
en les bicicletes, en els motors d’aigua.
Avui et preguntes per aquella remor oriental
per aquell buit dels camps, per aquell silenci
entre els tarongers i les ombres xineses.

D’aquelles ombres que la lluna travessa
t’arriben resplendors de moscatell
com aleshores
d’aquell passat embolcallat de pols
t’arriben les veus glaçades dels teus avis.

Wenceslau Ventura. Fatum. EDICIONS DE LA GUERRA (1998)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.