La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 10 de gener del 2016

Absència





La teua veu en l’absència,
els rulls de les ones i cap paraula.

Carles Alòs

2 comentaris:

  1. Bona nit! Sóc Noelia, la del màster, haha.
    Res, sols dir que aquestos versos m'han arribat al cor. Normalment m'agraden els teus poemes, però aquest m'ha arribat més profund. Segurament semble molt fava, però volia dir-t'ho.
    Perdona les errades, el valencià i jo encara ens estem coneixent i de segur que alguna apareix.

    Que tingues una bona setmana ^^ ens veiem la següent.

    ResponElimina
  2. Hola, Noelia! No, no sembla fava. Hi ha poemes que arriben més i altres menys; això del valencià a poc a poc. Molt bona setmana també per a tu i moltes gràcies pel comentari!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.