La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 8 de desembre de 2011

Una prova



Les teues mans, llars. 
El puny, la camisa.
S’esmunyia el vespre.

Oracions inèdites,
clarobscurs;
cremelleres. Tu

Pell mullada, 
pigues fugiseres. 
Torxes verinoses,
la clau al teu pit.

Cops de puny, maragdes,
horitzons propers.
Els teus ulls,
llavaner encés.

Cames, natges;
figura de cendra.
Piruletes, dites.
Omplíem la nit.

Carros, pedres.
Dits surant;
apetit, peresa. 
Flames, foc.

Copes plenes, glòria; 
ulls de vidre,
televisions.

Somnis i rialles.
Esplais. Actuacions.
No em deixes partir, 
atura el teu plor. 

Carles.A. 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.