T’humitege
el cos amb saliva aliè al canvi de colors que
s’esdevé
en la cambra. Ens gronxem nus en les ales
d’un
vaixell rosa al capvespre mentre anem vencent
l’oblit
entre boscos i estanys: els muscles, la llengua, les
natges,
l’engonal tèbia, els pits de cotó, el pubis marí,
el
vermell profund, aquesta mirada que m’enfonsa en el
verd, el
coll i l’orella i els mossos per tot, equilibrisme
del
tacte. El viatge incandescent per un riu que arrossega
els
nostres cercles concèntrics a través del rosa, el
capvespre
i el diumenge.
Manel
Rodríguez- Castelló Música
del sentit (Tria personal 1978-1999) Brosquil edicions (2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.