La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 11 de juliol de 2014

Malnom


He trobat el teu nom al bell mig de la mar com unes beceroles de fusta i cartró,
com una duana de peixos i marbre i un aldarull fred de pipes i corrandes.
No t’he trobat vora la llar, com un pap de maduixes i flors arraconades.
He oït la remor del teu entrecuix, niu d’escurçons, saba blava;
com un beuratge colgat a la cama, com una sargantana de neula i paper
t’he vist arribar a la darrera contrada, de flocs de calamarsa i núvols de bresquilla.
Com un contínuum del bec amorosit i un bocí de platja que balla com un ànec,
o talment com un drac que plega cada mot, per no tastar les molles de corfes de cotó]
Una borumballa de mosses cristal·lines, una dretura de pepides i socons.
Un cau aigualit per tronades de ciment. Com una taula parada on no hi ha comensals]

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.