La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 1 de novembre del 2015

Crit





Cada paraula enfitada al cor,
cada arrel que clivella la corpa.

Carles Alòs


diumenge, 25 d’octubre del 2015

Cabdell





Un nom arreu
que somou les arrels.
No tornarem a la terra promesa.

Carles Alòs

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Cos




He birbat el cos;
la darrera manduca,
la paraula colgada.

Carles Alòs

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Fragment de Los Buddenbrook de Thomas Mann




A las cinco y media se produjo un momento de calma.Y, entonces, de repente, algo similar a un relampagó recorrió su rostro ajado y desgarrado por el sufrimiento, un virulento fogonazo de alegría mezclada con espanto, una profunda ternura impregnada de temor y angustia; de un golpe abrió los brazos con tan brusca rapidez que ni siquiera debió de transcurrir una décima de segundo entre lo que ella había oído y su respuesta y, com una expresión de obediencia incondicional y una entrega y sumisión infinitas y tan llena de temor como de amor, exclamó:

-¡ Aquí estoy !
Y expiró.

Thomas Mann. Los Buddenbrook (1901) 

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Silenci






Cada paraula que ja no brolla,
l’ombra de les parpelles.
Estic covant l’autumne.

Carles Alòs

diumenge, 4 d’octubre del 2015

diumenge, 27 de setembre del 2015