Diem amb els ulls
el que no diem amb paraules.
Profundament roman el foc
al corredor d’esguard
i els gestos de la carn
com carreteres de llum
encenen el ball indecís
que ens delata enllà del vidre,
d’aquets meus ulls de vidre,
d’aquesta paret de vidre
que ens multiplica.
Isabel Garcia i Canet Claustre 2007
Inútil cerca,
perversa lletra.
Fugaç la llum,
fugaç la pluja
i els estornells.
Traço a les fosques
el vespre tènue
i corren roders
de por i de plany.
Corren els anys
i sols escric…
I cau l’instant
i l’any i el viure
en subtil xarxa.
Busco una data
entre les ones
i el vol de l’ibi.
Ira del roc
bolcat al vers.
Es fonen hores
de llum malalta,
d’aire pundent,
salnitre mort.
Se’m fon la vida,
i es mor el temps
fet de cristall.
I et tornes pedra
Per reclutar
tot el dolor.
Carme Cruelles Rosales com fileres de formigues Neopàtria 2017
