Sobre el mur gargotejat
que fa ombra als escassos seients
l'arc del cel apareix
finit.
Qui se'n recorda encara, del foc que cremà
impetuós
en les venes del món- en un repòs
fred de les formes, opaques, estan disseminades.
Reveuré demà els molls
i la muralla i l'habitual camí.
En el futur que s'obre, els matins
estan ancorats com barques en rada.
Eugenio Montale Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.