Quan fui junt a tu, ahí ho vaig
saber tot. Com et xorrava l’estima esmicolada en gatzabara. La teua mà a la
meua boca, em besaves els ulls, em fregaves la pena. La pica plena de tu, de la
teua flaire, de les teues espurnes. M’arromangaves la camisa, la teua forma de
caminar, les teues ulleres.
Com una companyonia superba, com
un misto quiet. Tu vals molt per quallar el gel. La moneda està girant-se, els
taures peixen gana.
Com un esguard jocund, com una
pedra blava, plante llavors al teu recer, al teu camal que aixeque. Hi ha
merles que volen alt, cavalls desbocats. Et mire, et comprenc, sóc jo qui és
ací, qui t’acarona els muscles, et beu els dits.
La tela està mullant-se d’un bosc
d’espines, et senc, et reconec. La boca és una bassa on sura el teu cor.
Carles Alós. 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.