"QUE EN EL CANT"

 

Que en el cant sigui baix el bes

i astut el cor en l'abraçada:

el cor vol més, vol en excés,

i en el do rebut es degrada.

Abans dels teus ulls, estimada,

¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés

que me'n fes uns camins d'onada?

¿Uns ulls per l'amor de després ?

Dóna't perquè tot recomenci

ordit en perills de silenci

virginal d'un foc absolut;

com, passant de l'illa inaudita,

qui s'exalta al somni volgut

en la perla ardent que l'imita.

Carles Riba "Antologia poètica" Edicions 62 1982

Presència de la mort

Dóna bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D' esperança l' aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n'era tota
bandera d' estiu.
Somrigué l' infant
a l' adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir...
La cambra vibrava;
ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l' endevinava?
Fou la galta pàl·lida
que em digué la mort.

Clementina Arderiu Jo era en el cant obra poética 1913-1972 La butxaca 2012

Ara

Un nu i uns ulls

Carles Riba

Nua

    es desprèn de l’abraçada

Perquè algun acte quotidià

L’ha reclamada

Passeja davant d’ell la nuesa

I ell la mira ajagut

Disposat a esperar

Sense gens d’impaciència

Que torni al seu costat

Perquè l’amor s’intensifica

Amb aquest momentani allunyament

Que permet descobrir

Uns aspectes insòlits

Del cos nu que ara es mou per l’estança

I el fet de no tenir

Cap ànim d’exhibir-se

Explica l’atractiu

Que exerceceix damunt d’ell

Amb un cert grau d’inconsciència.

Feliu Fermosa. Papallona de l’ombra Pagès editors 2017