La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 26 de desembre de 2021

FANTASMES

 

Has de combatre

tot sol aquesta guerra.

En l'esplanada,

amb arnès blanc, t'esperen

els teus millors fantasmes.


Iban L. LLop Serps i paisatges Bromera 2018

diumenge, 5 de desembre de 2021

Octubre, 26

 

Hay días en que el cuerpo nos sorprende,

un olor muy intenso lo delata,

un sentirse animal que vibra y que respira.

Bajar hasta uno mismo y ensuciarse

de materia, de mundo y de calor,

bajar hasta uno mismo y ensuciarse

de muerte, de esa muerte pequeña en el deseo

que eleva nuestra carne y nos sitúa

junto al polvo,

lentísima y salada ceremonia,

mano lenta que duele y que arrebata,

cuerpo mío

borracho de calor y de existencia, 

misterio al que me arrastra otro misterio:

tú, templo irrenunciable entre pasiones

y renuncias.


Vicente Gallego. El sueño verdadero (Poesía 1988-2002) Visor, 2003

dilluns, 9 d’agost de 2021

LA LLIÇÓ

 


Els demanaràs ales, però et donaran dents.

I t'indicaram un pou

quan els parlis d'una torre. Esperaran

que la paciència et flaqueji,

se t'espesseixi la sang

i les esperances, com pantalons,se't gastin.

Et voldran congènere en la por; germà

en la peresa; marit, muller o gos

en la son.


Fes-te tu les ales. A la torre,ves-hi sol.


Pere Antoni Pons Aquí, on passa tot Bromera 2016

diumenge, 25 de juliol de 2021

SABERES

 



Pasé junto al árbol que da flores blancas en
invierno
y supe
que moriré antes que él.
En mi puerta el sol dora
pasados por venir.

Juan Gelman País que fue será Visor 2004





diumenge, 20 de juny de 2021

UN RECORD QUE S'AVANÇA AL FUTUR

 

                                                                                                                                                                        


Ara sóc en aquell paisatge

que un cop vam contemplar junts des d'un turó:

els arbres eren moguts pel vent

com la gentada es mourà en la fi del temps,

i la felicitat llunyana era tan a prop

que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima

que no tinguem més temps. <<La propera vegada

que vinguem, hi anirem .>>


Ara hi sóc.

I tinc temps,

jo dóc la propera vegada.


Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano 

diumenge, 13 de juny de 2021

FINESTRES

 


Passejar la ciutat

darrere una finestra,

sentir que no et pertany

cap d'aquests vidres foscos

on s'exposa la vida.


Passejar i somiar

que trobarem l'indret

de vidres palpitants

on el dia perdura i

s'estavella el silenci. 


Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud  Bromera 2001

diumenge, 6 de juny de 2021

 



L'amor us creixia per tots els costats, cova

clivellada per brolls de maragda, i els cossos,

com la nou que s'ha badat en les mans

de l'hivern, desconeixien el fred,

pàtina de desig sobre el mirall.

Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu

per cales de boira, invisibles als esculls

del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,

fins a perdre-vos en un son sense ribatge.


Ramon Ramon A tall d'incendi 1991

dissabte, 17 d’abril de 2021

Riberenques per Sant Jordi


Si aquest Sant Jordi vols fer un regal, pots trobar "Riberenques" a la llibreria Cantó de Llíria, Fan Set de València i Esplai llibres de L'Alcúdia o posant-te en contacte amb mi, te'l puc enviar dedicat. Que no t'ho compten!




dilluns, 12 d’abril de 2021

Tu propia voz

 



Alguna vez

volverás a escuchar tu propia voz.

En el rincón más anodino

o en la más espléndida plaza,

todo habrá de callar, entonces.

Al avanzar un paso

y penetrar en el recinto,

quizás aquella música inunde tu silencio

y una palabra antigua musite un hilo gris.

Dirás: es la verdad.

Y le abrirás las puertas

a los días sin culpa que mataste,

a la mentira o la verdad que fuiste.


César Simón Palabras en la cumbre 2003

diumenge, 28 de març de 2021

Esberla

 




Els milers de petits bocins

en què el vidre d'aquest agost s'ha acabat

convertint em diuen, net i clar, que hi ha dies

que mereixen ser respirats a fons,

que hi ha taules on las fusta es veu amenaçada

per la presència dels corcs o, si de cas,

que el sargit de la roba és quasi

sempre provisional. Com si, fetes malbé,

les coses em poguessen advertir encara

del perill de caminar amb els peus

nus o de portar, ocasionalment,

el desig entreteixit al gruix de la mà.


Joan -Elies Adell La degradació dels objectes Proa 2004

divendres, 19 de març de 2021

I se'n fa un tot i acata lleis severes

 


I se'n fa un tot i acata lleis severes.

J.V. Foix

L'arbre instaura el paisatge.

Així la vida,

til·ler

instaura la mort; l'home, la boira,

el riu groc,

la terra,

la muntanya.


Josep Porcar Crònica de l'ocupant Poesia 3 i 4 1995




dijous, 18 de març de 2021

El que la pluja ens deixa

 




El que la pluja ens deixa,

com el tarquim i el fang,


com la roca, com l'arbre,

fidels al lloc on són,


com un grapat de pols,

tot allò que és ben nostre,


quan sentim la cançó

i la sageta ens fibla:


és en aquest moment

quan comença el poema.


Jaume Pérez Muntaner La casa buida. Bromera 2013

diumenge, 14 de març de 2021

BAUTIZADORA INCOMPARABLE

 




Eres misteriosa y hermosa

igual que la palabra Origen


eres milagrosa y rotunda

igual que la palabra Plenitud


eres poderosa y veloz

igual que la palabra Energía


eres lúbrica y eres solar

igual que la palabra Verano


Tú eres el lenguaje profundo


Contigo todo tiene nombre


Félix Grande Una grieta por donde entra la nieve. Renacimiento 2006

dijous, 18 de febrer de 2021

DIÜRN AMB HARMÒNICA

 




A Salvat -Papasseit i a Ovidi Montllot


Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.

Vosaltres no sabeu

                                                que és

ser un aturat de llarga durada:

però jo he vist passar els mesos

com els vagons d'un tren,

esgotar-se totes les ajudes estatals

i he cercat ple d'angúnia una eixida en un tauló,

en l'esguard d'una oficinista a l'INEM.

Quan el carter portava una nova factura  a casa

i la nevera era un espai per a les teranyines

la vergonya dels números vermells,

l'angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles

convertien la llum dels estels

en ulls de voltors famolencs.

Vosaltres no sabeu

                                    que és

ser un aturat de llarga durada

i cada dia en despertar

caure un esglaó més,

si de cas somrius et dol

i et sents culpable

i la solitud es converteix

en un laberint on es perd la raó.

Vosaltres no sabeu.


Manel Alonso Quadern dels torsimanys Cuaderno de los trujimanes. Neopàtria 2015

dissabte, 13 de febrer de 2021

Col·legi Sagrado Corazón

 

Perdre's per un raval de València,

el trenc d'alba empeltat i una caminada.

Carrers estrets, atzucats de neu,

se'm fa l'hora entre aromes nobles.

Companys formats, jovent jovial,

aules de Verdum i mariscals a l'ajut.

La campana sona, s'ha acabat,

un gran record i un boli a la butxaca.



dijous, 11 de febrer de 2021

IV


He voltat per centenars de camins

intentant conquerir el més alt turó

i he baixat fins a la porta de l'Hades,

on el ca Cèrber em volgué rosegar el peu.

Mentrestant, m'han anomenat de diverses maneres.

Però només tu em deies pare 

i en fer-ho em feies  tocar de peus a terra

i sentir que en qualsevol racó

un home pot acariciar el gat amable de la felicitat.


Manel Alonso Quadern per a Arnau Neopàtria 2020