La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 20 de setembre de 2020

ENCÈS

 


Un plugim quasi imperceptible, cendrós, amara el terra del pati i les teulades abrasades per la calor dels darrers dies. I lluny d'apaivagar la cremor, trau de rajoles i paviments l'alè mateix de l'infern que amenaça cuinar-nos les esperances de treva dins les cases. Tic tots els finestrals de casa oberts, com porus gegantescos per on mire de fer respirar  l'habitatge sencer. Vivim en un ésser incandescent. Tinc encesa la roba, la pell, el desig...

Josep Manel Vidal "El teu nom és un ésser viu" Germania 2011

dissabte, 19 de setembre de 2020

POTSER




Sovint només és el potser

allò que importa. Potser el so

d'una veu neutra que et sap

incapaç de reconèixer

o el simple to d'una cançó

que et resulta ja insignificant. 

Potser deixar encès el llum

i projectar les ombres

del teu cos nu mentre

es multipliquen en l'entrefosc.

Potser assumir simplement

la banalitat de les coses

mentre fas veure que es tracta

d'una olor difusa

que s'instal·la de tard en tard

en les terrasses de superfície llisa.


Joan - Elies Adell Pitarch "Encara una olor" Bromera 2002

dissabte, 12 de setembre de 2020

"QUE EN EL CANT"

 



Que en el cant sigui baix el bes

i astut el cor en l'abraçada:

el cor vol més, vol en excés,

i en el do rebut es degrada.


Abans dels teus ulls, estimada,

¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés

que me'n fes uns camins d'onada?

¿Uns ulls per l'amor de després ?


Dóna't perquè tot recomenci

ordit en perills de silenci

virginal d'un foc absolut;


com, passant de l'illa inaudita,

qui s'exalta al somni volgut

en la perla ardent que l'imita.


Carles Riba "Antologia poètica" Edicions 62 1982

dimecres, 9 de setembre de 2020

PIETÀ

 


Hi ha dones 

a qui, ja gran, se'ls morí un fill,

i el duen sempre a les entranyes, 

que es van obrir de nou per acollir-lo.


Girat el mirar endins,

veure només un embolcall de gasa

fred, rígid, mut.


L'orella escolta sols 

l'abisme del silenci. 


Joan Vinyoli "Poesia completa"