Oh Rosa, estás enferma.
El invisible gusano
que vuela en la noche
cuando la tormenta ruge
ha encontrado tu lecho
de dicha carmesí
y su oscuro amor secreto
destroza tu vida
William Blake
Obra
poética Ediciones 29 (1980)
Niños de guerra que nunca
fuisteis niños,
Sedlo ahora.
Jóvenes de guerra que nunca
fuisteis jóvenes,
Sedlo ahora.
Hombres de guerra (que hicisteis
la guerra)
Y nunca fuisteis hombres.
Ojalá os atosigue el pasado.
Gloria Fuertes Mujer de verso en
pecho Cátedra (1996)
Da respuesta a tu mirar.
Si tú miraras
sin tener la pregunta,
seguiría
circularmente quieta.
Es tu ir y venir por tu dentro
el que atrae la palabra perfecta.
Ya sois dos que se hablan y dicen
sus profundas vivencias.
Un volver al origen trepidando
acumulado el ayer que fermenta
un mañana sin sonido ni rostro…
Claros el pensar y el comprender
detenéos allí donde se
encuentran.
Carmen Conde El tiempo es un rio
lentísimo de fuego. Libros Rio Nuevo (1978)
Glopejo, a poc a poc, un got de
lluna
i sento el pas, sobre la sorra,
dels teus peus.
En el teu front, tan bell, els
ulls d’aquesta tarda:
les illes impassibles
i el mar serè com un cristall
d’atzur.
Carles Duarte i Montserrat S’acosta el mar
Poesia 1984-2009 Poesia 3i4 (2010)
Què queda dels cabells llargs i
arrissats?
D’aquella immensa nit en
l’abraçada?
On és el cos que era desig pels altres,
de què van ser-ne carn, que vam
xuclar?
Fa trenta hiverns viscuts a la
intempèrie
de trenta estius brillants
cremats pels marges.
Aquell plaer que engendra fills,
els mals,
la fe en una felicitat total
(que és bava tèbia que es fa fred
sobtat),
la voraç ansietat i la fatiga
s’han empassat la jove que
estimàvem.
Ara tot és postís: les dents
d’ivori,
el color dels cabells, curts i
molts clars,
la pròtesi que fa la passa
incerta,
la mirada de prop darrere els
vidres,
els petons als carrers entre més
gents.
Tot es desgasta i deixa de ser el
que era,
encara que a la pell queden els
vincles
que saben que en la vella hi ha
una mare.
Jordi Julià Principi de plaer Poesia
3i4 (2007)