La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 19 de juny del 2022

PEDRA CANTONERA

 O rex gentium... lapisque angularis,

qui facisutraque unum 


Com una antífona major, com una

tan ben picada pedra i cantonera,

que para aiguat i vent i llamp i sisme,

i rau, però, cossol i puja agulla,

l'ofici pacient del picapedra

funda la planta cardinal i funda

els plànols del deler, la llei de l'èsser:

que el cel pietat haja de la casa,

sedegosa d'alçada, que corone

la fàbrica de l'urbs d'aus i campanes;

que amanse el tro i aregue el terratrèmol;

que aplegue nord i sud, pelegri i èxsul;

que rode clau de volta i tanque, mestre,

tot l'àmbit a la nit, i aljub i horta.


Antoni Ferrer Poesia reunida Edicions de la guerra 2006

divendres, 10 de juny del 2022

Un udol, l'eco absurd,

 


Un udol, l'eco absurd,

l'ultima biga: sentir de lluny

com borda el gos. Tan sols

un rastre_la petjada

sobre el blanc. Desconeixem

la desmesura 

de la neu.


Pol Guasch. La part del foc. Viena 2021