El llot cobreix aquets branquillons despullats
El fang percaça torrentera amunt
Si torna a ploure es remouen solatges
Si ve la llum se'm renten les escorces.
Josep Maria Balbastre La llum garbellada Bromera 2012
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
diumenge, 18 de desembre del 2022
diumenge, 19 de juny del 2022
PEDRA CANTONERA
O rex gentium... lapisque angularis,
qui facisutraque unum
Com una antífona major, com una
tan ben picada pedra i cantonera,
que para aiguat i vent i llamp i sisme,
i rau, però, cossol i puja agulla,
l'ofici pacient del picapedra
funda la planta cardinal i funda
els plànols del deler, la llei de l'èsser:
que el cel pietat haja de la casa,
sedegosa d'alçada, que corone
la fàbrica de l'urbs d'aus i campanes;
que amanse el tro i aregue el terratrèmol;
que aplegue nord i sud, pelegri i èxsul;
que rode clau de volta i tanque, mestre,
tot l'àmbit a la nit, i aljub i horta.
Antoni Ferrer Poesia reunida Edicions de la guerra 2006
divendres, 10 de juny del 2022
Un udol, l'eco absurd,
Un udol, l'eco absurd,
l'ultima biga: sentir de lluny
com borda el gos. Tan sols
un rastre_la petjada
sobre el blanc. Desconeixem
la desmesura
de la neu.
Pol Guasch. La part del foc. Viena 2021
divendres, 22 d’abril del 2022
POTSER
Només aquell qui actua amb el cor
a la mà no s'equivoca mai
Hölderlin
Potser s'equivoca sovint
qui actua amb el cor a la mà.
Potser no s'equivoca mai
qui s'enfonsa a l'enigma
que el temps anomena sagrat.
Tònia Passola Nua Poesia 3i4 2019
diumenge, 3 d’abril del 2022
l'amor dels gestos fràgils
l'amor dels gestos fràgils,
viu,
en l'absència
l'aire engendra la nova solitud
del temps sobre les coses.
en l'horitzó d'un sempre
renovat en el verd d'una paraula
veuríem l'escomesa d'un desig
sobre la flor d'un vespre.
si l'amor fos l'amor
i el temps el temps.
Francesc Garriga Cosmonauta Poesia completa 2017 Labreu Edicions
dijous, 31 de març del 2022
Sobre el mur gargotejat
Sobre el mur gargotejat
que fa ombra als escassos seients
l'arc del cel apareix
finit.
Qui se'n recorda encara, del foc que cremà
impetuós
en les venes del món- en un repòs
fred de les formes, opaques, estan disseminades.
Reveuré demà els molls
i la muralla i l'habitual camí.
En el futur que s'obre, els matins
estan ancorats com barques en rada.
Eugenio Montale Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara 2021
diumenge, 27 de març del 2022
7
D'haver-li encès la lluna
la vida a les pupil·les,
no seria el capvespre
un immens pas tancat,
el silenci serien
les vetles de l'estiu,
cadires a la porta,
conjur, parets de calç.
Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020
divendres, 25 de març del 2022
IX
Una casa
un cuadro
una silla
una lámpara
un ligustro
el sonido del mart
perdidos
pesan tanto como la ausencia de mamá.
Cristina Peri Rossi Poesia completa Visor 2021
diumenge, 27 de febrer del 2022
X
Quan fora d'aquesta veu
tot se'ns manifesti:
el pètal ennuegat
en l'afonia de la fusta,
l'agonia antiga,
incerta, de les borres,
el cruixir torbat
d'un fruit deshabitat.
Llavors,
que la paraula cometi
l'aiguatge embravit
sobre la pàtria que et vull.
Joan Duran i Ferrer Nua cendra Poesia 3i4 2020
divendres, 14 de gener del 2022
BIOGRAFÍA
Mi ayer son algas de pasión,
luces de espuma.
Y una arena insaciable que devora
los cuerpos submarinos.
Un cielo blando donde beben
las palomas sin rumbo del estío.
Jaime Siles Cenotafio Antología poética (1969-2009) Cátedra 2011
dimarts, 4 de gener del 2022
Odio y amo
Aquí herido de muerte
estoy. Aquí goteo
espesor animal y mudo llanto.
Aquí compruebo
la resistencia ciega de un latido
a la fría posibilidad de un puñal.
Aquí pronuncio
la palabra que nunca
moverá una montaña.
Aquí levanto
inútiles barreras
que derriba la muerte.
Aquí libro batallas
contra el viento, incluso
contra un ángel (aún cojeo
hacia el lado de Dios).
Aquí y cada día
y cada hogar y
cada segundo me he negado a morir.
Aqui odio la vida, sin embargo.
Odio cuanto levanta al aire
una frente o un pétalo.
Cuanto he besado, cuanto
he querido besar y ha sido
materia o voz de mi deseo. Odio
y amo. (Amo
con demasiado amor.)
José Ángel Valente A modo de esperanza (1953-1954) din de Noventa y nueve poemas Alianza Editorial
Subscriure's a:
Missatges (Atom)