La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 29 d’abril de 2018

FOGUERA





Mentre s’escampa la música
per la solitud de la cambra,
encens la foguera dels records,
on cremen les màscares
lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure
en les xarxes de la nostàlgia,
perquè els records no són la vida
ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,
en dibuixar flors nòmades
sobre l’esquena nua
de la pell de qui estimes,
per transformar la vida
en un concert de llavis
i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn
d’un ocell enxampat
en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo Alfabet del desig Bromera 2015


diumenge, 22 d’abril de 2018

IN MEMORIAM







Escríbelo
para que no perezca.
Escríbelo
contra el olvido.
Escríbelo
para retenerlo.
Fíjalo en palabras
runas del deseo
abecedario del amor
palíndromo de ama
ama la ama.
Y una vez escrito
una vez fijado en tinta
en papel
en caligrafía
en cuartillas
una vez clavado
retenido
encerrado en palabras
léelo.
Comprenderás entonces
que todo ha sido inútil:
la vida se nos escapó
entre las caricias
y los besos
como se nos escapó en palabras.
In memoriam.

Cristina Peri Rossi Estrategias del deseo” Lumen 2004


diumenge, 15 d’abril de 2018

NO TENGAS miedo a la ternura,






NO TENGAS miedo a la ternura,
que mi pasión no te sorprenda.
La noche nos ha llenado los ojos con su oscuridad
pero nosotros la usamos para ver la luz.
Somos restos de un alba que no sabe morir.
Por eso, en la penumbra de tu desnudez
no es la resuelta hostilidad de la
mañana quien nos aniquila. ¡Qué
contumaces, qué inquietas
resultan las palabras sobre ti!
Algo entra, de pronto, en lo que escribo
y nos impregna de su impunidad. Expuestos
a que la muerte nos contaminase,
vimos crecer la hierba sobre los cadáveres
de este incruento campo de batalla.
¿Me oyes? No tengas miedo a la ternura.
Húndete en mí, conviertéme
en la otra orilla de tu noche. Fuera
del poema hay un mundo y brilla el sol.

Jenaro Talens Viaje al fin del invierno Visor 1997


dilluns, 9 d’abril de 2018

Una abraçada




Una abraçada
és un braç que uneix
dues as, dues ànimes,
una a cada extrem,
amb l’àncora d’una c trencada

Vera Pàvlova. A banda i banda del petó El gall editor. Traducció al català de Xènia Dyakonova

divendres, 6 d’abril de 2018

CALCOMANIA




Una tarda de primavera
la pantalla li retonava
el reflex de la seva cara

però el mirall era ell

Elm Puig La invenció del sotabosc Bromera 2016

dimarts, 3 d’abril de 2018

Perquè alguna cosa hem perdut...





Perquè alguna cosa hem perdut
perseverem en la recerca del seu Nom.

Perquè cada cop que arribem a port
ja tenim enyorança de l’aigua;
perquè la barca de l’amor
du carena d’anhels i àncora de paraula;
perquè la rosa que mou els seus vents
brolla en saó d’amargura…,
celebrem amb un vas de vi
i amb un glop de músicac
cada descobriment, cada desig,
cada país d’aquest particular viatge.


Albert Gracia Hernàndez El viatge d’allò que és dit Bromera 2002