La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Cabdell





Un nom arreu
que somou les arrels.
No tornarem a la terra promesa.

Carles Alòs

diumenge, 18 d’octubre del 2015

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Fragment de Los Buddenbrook de Thomas Mann




A las cinco y media se produjo un momento de calma.Y, entonces, de repente, algo similar a un relampagó recorrió su rostro ajado y desgarrado por el sufrimiento, un virulento fogonazo de alegría mezclada con espanto, una profunda ternura impregnada de temor y angustia; de un golpe abrió los brazos con tan brusca rapidez que ni siquiera debió de transcurrir una décima de segundo entre lo que ella había oído y su respuesta y, com una expresión de obediencia incondicional y una entrega y sumisión infinitas y tan llena de temor como de amor, exclamó:

-¡ Aquí estoy !
Y expiró.

Thomas Mann. Los Buddenbrook (1901) 

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Silenci






Cada paraula que ja no brolla,
l’ombra de les parpelles.
Estic covant l’autumne.

Carles Alòs

diumenge, 4 d’octubre del 2015