Ara sóc en aquell paisatge
que un cop vam contemplar junts des d'un turó:
els arbres eren moguts pel vent
com la gentada es mourà en la fi del temps,
i la felicitat llunyana era tan a prop
que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima
que no tinguem més temps. <<La propera vegada
que vinguem, hi anirem .>>
Ara hi sóc.
I tinc temps,
jo dóc la propera vegada.
Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano
Passejar la ciutat
darrere una finestra,
sentir que no et pertany
cap d'aquests vidres foscos
on s'exposa la vida.
Passejar i somiar
que trobarem l'indret
de vidres palpitants
on el dia perdura i
s'estavella el silenci.
Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud Bromera 2001
L'amor us creixia per tots els costats, cova
clivellada per brolls de maragda, i els cossos,
com la nou que s'ha badat en les mans
de l'hivern, desconeixien el fred,
pàtina de desig sobre el mirall.
Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu
per cales de boira, invisibles als esculls
del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,
fins a perdre-vos en un son sense ribatge.
Ramon Ramon A tall d'incendi 1991
