La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 20 de juny de 2021

UN RECORD QUE S'AVANÇA AL FUTUR

 

                                                                                                                                                                        


Ara sóc en aquell paisatge

que un cop vam contemplar junts des d'un turó:

els arbres eren moguts pel vent

com la gentada es mourà en la fi del temps,

i la felicitat llunyana era tan a prop

que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima

que no tinguem més temps. <<La propera vegada

que vinguem, hi anirem .>>


Ara hi sóc.

I tinc temps,

jo dóc la propera vegada.


Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano 

diumenge, 13 de juny de 2021

FINESTRES

 


Passejar la ciutat

darrere una finestra,

sentir que no et pertany

cap d'aquests vidres foscos

on s'exposa la vida.


Passejar i somiar

que trobarem l'indret

de vidres palpitants

on el dia perdura i

s'estavella el silenci. 


Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud  Bromera 2001

diumenge, 6 de juny de 2021

 



L'amor us creixia per tots els costats, cova

clivellada per brolls de maragda, i els cossos,

com la nou que s'ha badat en les mans

de l'hivern, desconeixien el fred,

pàtina de desig sobre el mirall.

Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu

per cales de boira, invisibles als esculls

del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,

fins a perdre-vos en un son sense ribatge.


Ramon Ramon A tall d'incendi 1991