La
teua boca acaronant-me el pit, l’escalfor del barnús, la candidesa. Sadollats
de la set, embriacs dels nostres cossos. L’autumne dels flocs de neu. Ho havíem
dit tot, només a mitges, sense corruixes.
Com
tornaves de la feina, com et llevaves les mitges. La confluència del nostre
instint, come m besaves els muscles. Les hores enllaçades. Com un gesmil que
creix, com una besada fugissera, cada nom copsat, cada petita mort.
El
portamonedes obert, els aparadors, la melangia. Com una cua cega, com una arrel
clavillada. Com un cos erm. Constantinoble de lluny, Venècia; la vanitat i el
deler, els atovons.
La
sang vessada, la mort.
Carles.A
2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.