M'embriago
de fúria
pàl·lidament.
M'acull
l'esquitx
d'una veu nua de llavis.
Fina Cardona. Plouen pigues Tres i quatre 1978
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
diumenge, 27 de desembre del 2020
diumenge, 20 de desembre del 2020
eternas las desoladas noches que faltan
eternas las desoladas noches que faltan
muertas de nuevo las casas en donde pernoctamos
sorda la memoria en donde un día se escondió la pasión
eternas las heridas iluminadas de los pulsos
ausentes los mares reconocibles y los veleros
que inventamos para la travesía de las mañanas
eternos los desiertos de este país
y los muelles del olvido en donde embarcamos
siempre para ningún lugar
eternas las penas cinceladas en el pecho
inmenso mapa de arena
en donde osé señalar el cuerpo amado
joven aún casi muerto
Al Berto Una existencia de papel PRE-TEXTOS 1993
dimarts, 15 de desembre del 2020
DETERIORO
A veces te dolía ganar,
te dolía el regreso a lo que suponías
que deseabas. Igual que ahora
El cristal estallado de tu mente,
el cuerpo cuajado de micro-daños.
La ficticia homogeneidad
de lo que se sabe trunco
y se sostiene en la fuerza feroz
de lo compacto. Falsas victorias
que retienen la ilusión de la unidad.
Cuando deje de apretar las manos,
habré dejado de ver las contusiones.
Bibiana Collado Cabrera Violencia La bella Varsovia 2020
dijous, 3 de desembre del 2020
DOS FORMAS
Ya conoces dos formas
de regresar al punto
que has dejado a tu espalda:
Girar sobre ti mismo
la perspectiva ciento ochenta grados
o dar la vuelta al mundo.
La primera es más simple, la segunda es más bella.
La primera es memoria, la segunda es viaje.
Si hubiera una tercera
- si la hubiera-
equidistante a ambas,
la llamarás poesia,
te nombrarás temblor.
José Manuel Díez El país de los imbéciles. Hiperión 2017
diumenge, 22 de novembre del 2020
CONJUR
A Yeray
D'aquella cançó, només el res i els las
Què seria del sol i la duna
sense la corda arpegiada?
Què en faríem, de les sembres de cotó vora via,
sense alenar vibràtil de l'harmònica?
El violí, diuen, va ser creat per Auschwitz
i ressona dellà les pàtries desolades
que es busquen i encara no es troben.
Lleveu-li el rall al pescador,
la rella al llaurador,
la doma a l'opressor.
Què seria el poema
sense aquesta electricitat teua?
No hi ha kine sense llum.
Hèctor Serra Cubilles Cinètica Viena 2015
dimecres, 11 de novembre del 2020
A ma mare
Nuevo Centro al capvespre
A ma mare
Tinc corruixes però no puc oblidar aquesta plaça.
El sol s'ha post i brilles invisible, turbamulta opaca.
Anar de la mà teua i senyar-me, vore't arribar alegre.
Les rodes que lluen, el nostre racó, han passat dècades.
Recordar el nom lletra a lletra, els marmolons, posar-me la samarreta.
Una flaire de gesmil i els pares, la casa nostra i un record al cor.
Carles Moya 2020
dimarts, 10 de novembre del 2020
Era un poble petit
Era un poble petit, humil i blanc de calç,
amb un pins i una sèquia i unes pedres antigues
i un cel tibant, i es veia la mar damunt dels arbres,
i pel vespre volaven els coloms. Era un poble
humil, amb carrers amples, i corrals, i balcons,
i el tren creuant les hortes, i una senzilla fe.
Vicent Andrés Estellés. L'hotel París Els llibres de l'escorpí 1954
dilluns, 9 de novembre del 2020
[PRIMERA PORCIÓN]
Bombardearán tu casa
Reclutarán al último de tus hijos
Digo que existe la mortaja que ya te van cosiendo
(Se-
pultarán tu nombre).
So-
bre un palo azul,
un chasquido en paz de moscas.
Con señuelos y blasfemias van a entrar en tu cuarto.
Bombardearán tu casa:
Dejarás de sembrar.
Un hombre tiene siempre
la edad de su enemigo.
Enrique Falcón Porción del enemigo Calambur 2013
dilluns, 12 d’octubre del 2020
ELLOS SON MEJORES
Porque puede reducirse a cuanto bailábamos
la trompa y decíamos mira, mírame como
lo hago, teníamos noventa y dos canicas;
a claro/donde os juntáis/yo también fumo,
masocas y abusicas hay miles;
a panegíricos al transporte público, al
orden y concierto y a las calles limpias, cosas
coronadas de rubio y mantequilla,
girasoles, vocales de abertura
y timbre variable;
a displicentes contra suplicantes ojos
siempre buscando a padre,
siempre buscando
pasión institución
hay hombres en el cabo.
Guillermo Morales Sillas Ellos son mejores La bella vasorvia 2013
diumenge, 11 d’octubre del 2020
CREO QUE TE GUSTA CRUDO
Aquella fue la noche del 26 de julio de 1972.
Me engañaste aquella noche con tu disfraz de paz.
Mira donde estoy ahora.
Mi oscura compañía perdida
yo doliente por su compañía
Mis hijos alcanzando la condición de extraños
Tus formas son inmaculadas
Tras la máscara de dolor
me doblas por la mesa
Tus ídolos perfectos
en todo lo que tan concienzudamente niegan
Hasta muy entrada la noche
continúas poniéndote de manifiesto como la ausencia de ella.
Leonard Cohen. Memorias de un mujeriego Visor 1982
diumenge, 4 d’octubre del 2020
TOMA en tus manos
TOMA en tus manos
este jersey tejido en nudos de memoria.
Consérvalo, porque algún día
recordarás las manos desgastadas
que lo tejieron en las noches de tu infancia.
Y no podrás volver. Y tendrás frío
cuando descubras que vivir
a veces es llorar.
Abrígate con el amor que en el jersey está trenzado:
lo que nos quita el tiempo
ha sido el tiempo quien lo ha urdido
en formas misteriosas y sencillas
que hilvanan nuestras vidas a otras tramas.
Es imposible amar fuera del tiempo,
nada infinito hay que se alcance sin su hebra,
aunque la hechura de su amor
nos muestre su belleza en sacrificio
sólo al perder a quien más hondo nos ha amado.
No pienses, como Eliot,
que sólo el tiempo vence al tiempo,
porque el tiempo es invencible.
Más bien realiza hazañas cotidianas:
piensa en mamá, aprense a tricotar
tus horas en ofrenda:
-punto
de arroz,
ochos perdidos,
espigas
que se cruzan
con las agujas de la vida…-
Ponte el jersey
y teje otro jersey para tus hijos.
Antonio Praena Poemas
para mi hermana 2006
diumenge, 20 de setembre del 2020
ENCÈS
Un plugim quasi imperceptible, cendrós, amara el terra del pati i les teulades abrasades per la calor dels darrers dies. I lluny d'apaivagar la cremor, trau de rajoles i paviments l'alè mateix de l'infern que amenaça cuinar-nos les esperances de treva dins les cases. Tic tots els finestrals de casa oberts, com porus gegantescos per on mire de fer respirar l'habitatge sencer. Vivim en un ésser incandescent. Tinc encesa la roba, la pell, el desig...
Josep Manel Vidal "El teu nom és un ésser viu" Germania 2011
dissabte, 19 de setembre del 2020
POTSER
Sovint només és el potser
allò que importa. Potser el so
d'una veu neutra que et sap
incapaç de reconèixer
o el simple to d'una cançó
que et resulta ja insignificant.
Potser deixar encès el llum
i projectar les ombres
del teu cos nu mentre
es multipliquen en l'entrefosc.
Potser assumir simplement
la banalitat de les coses
mentre fas veure que es tracta
d'una olor difusa
que s'instal·la de tard en tard
en les terrasses de superfície llisa.
Joan - Elies Adell Pitarch "Encara una olor" Bromera 2002
dissabte, 12 de setembre del 2020
"QUE EN EL CANT"
Que en el cant sigui baix el bes
i astut el cor en l'abraçada:
el cor vol més, vol en excés,
i en el do rebut es degrada.
Abans dels teus ulls, estimada,
¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés
que me'n fes uns camins d'onada?
¿Uns ulls per l'amor de després ?
Dóna't perquè tot recomenci
ordit en perills de silenci
virginal d'un foc absolut;
com, passant de l'illa inaudita,
qui s'exalta al somni volgut
en la perla ardent que l'imita.
Carles Riba "Antologia poètica" Edicions 62 1982
dimecres, 9 de setembre del 2020
PIETÀ
Hi ha dones
a qui, ja gran, se'ls morí un fill,
i el duen sempre a les entranyes,
que es van obrir de nou per acollir-lo.
Girat el mirar endins,
veure només un embolcall de gasa
fred, rígid, mut.
L'orella escolta sols
l'abisme del silenci.
Joan Vinyoli "Poesia completa"
divendres, 14 d’agost del 2020
No hi ha ahir ni demà
No hi ha ahir ni demà,
només aquesta
vesprada blanca i lenta que vivim
junts els dos com si el temps fos aquell núvol
etermament immòbil que contempla,
enllà lluny, en el blau puríssim,
el nostre amor obrir totes les venesdd
del plaer de saber-se instants de joia
irrepetible i ja desig de repetir-se,
de ser l’ahir dún demà més joiós.
Marc Granell Versos per a Anna Bromera 2003
dimarts, 11 d’agost del 2020
TEATRE
Diem amb els ulls
el que no diem amb paraules.
Profundament roman el foc
al corredor d’esguard
i els gestos de la carn
com carreteres de llum
encenen el ball indecís
que ens delata enllà del vidre,
d’aquets meus ulls de vidre,
d’aquesta paret de vidre
que ens multiplica.
Isabel Garcia i Canet Claustre 2007
dimecres, 5 d’agost del 2020
IRA DE ROC
Inútil cerca,
perversa lletra.
Fugaç la llum,
fugaç la pluja
i els estornells.
Traço a les fosques
el vespre tènue
i corren roders
de por i de plany.
Corren els anys
i sols escric…
I cau l’instant
i l’any i el viure
en subtil xarxa.
Busco una data
entre les ones
i el vol de l’ibi.
Ira del roc
bolcat al vers.
Es fonen hores
de llum malalta,
d’aire pundent,
salnitre mort.
Se’m fon la vida,
i es mor el temps
fet de cristall.
I et tornes pedra
Per reclutar
tot el dolor.
Carme Cruelles Rosales com fileres de formigues Neopàtria 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)