La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de desembre de 2020

M'embriago

 


M'embriago

de fúria

pàl·lidament.

M'acull

l'esquitx

d'una veu nua de llavis.


Fina Cardona. Plouen pigues Tres i quatre 1978

diumenge, 20 de desembre de 2020

eternas las desoladas noches que faltan

 



eternas las desoladas noches que faltan

muertas de nuevo las casas en donde pernoctamos

sorda la memoria en donde un día se escondió la pasión


eternas las heridas iluminadas de los pulsos

ausentes los mares reconocibles y los veleros

que inventamos para la travesía de las mañanas


eternos los desiertos de este país

y los muelles del olvido en donde embarcamos

siempre para ningún lugar


eternas las penas cinceladas en el pecho

inmenso mapa de arena

en donde osé señalar el cuerpo amado

joven aún casi muerto


Al Berto Una existencia de papel PRE-TEXTOS 1993

dimarts, 15 de desembre de 2020

DETERIORO


A veces te dolía ganar,

te dolía el regreso a lo que suponías

que deseabas. Igual que ahora


El cristal estallado de tu mente,

el cuerpo cuajado de micro-daños.

La ficticia homogeneidad

de lo que se sabe trunco

y se sostiene en la fuerza feroz

de lo compacto. Falsas victorias

que retienen la ilusión de la unidad.


Cuando deje de apretar las manos,

habré dejado de ver las contusiones.


Bibiana Collado Cabrera Violencia La bella Varsovia 2020

dijous, 3 de desembre de 2020

DOS FORMAS

 



Ya conoces dos formas

de regresar al punto

que has dejado a tu espalda:


Girar sobre ti mismo

la perspectiva ciento ochenta grados 

o dar la vuelta al mundo.


La primera es más simple, la segunda es más bella.

La primera es memoria, la segunda es viaje.


Si hubiera una tercera

- si la hubiera-

equidistante a ambas,

la llamarás poesia,

te nombrarás temblor.


José Manuel Díez El país de los imbéciles. Hiperión 2017

diumenge, 22 de novembre de 2020

CONJUR



 A Yeray


D'aquella cançó, només el res i els las 


Què seria del sol i la duna

sense la corda arpegiada?

Què en faríem, de les sembres de cotó vora via,

sense alenar vibràtil de l'harmònica?

El violí, diuen, va ser creat per Auschwitz

i ressona dellà les pàtries desolades

que es busquen i encara no es troben.


Lleveu-li el rall al pescador,

la rella al llaurador,

la doma a l'opressor.


Què seria el poema

sense aquesta electricitat teua?

No hi ha kine sense llum.


Hèctor Serra Cubilles Cinètica Viena 2015

dimecres, 11 de novembre de 2020

A ma mare

 

Nuevo Centro al capvespre
A ma mare
Tinc corruixes però no puc oblidar aquesta plaça.
El sol s'ha post i brilles invisible, turbamulta opaca.
Anar de la mà teua i senyar-me, vore't arribar alegre.
Les rodes que lluen, el nostre racó, han passat dècades.
Recordar el nom lletra a lletra, els marmolons, posar-me la samarreta.
Una flaire de gesmil i els pares, la casa nostra i un record al cor.
Carles Moya 2020

dimarts, 10 de novembre de 2020

Era un poble petit

 




Era un poble petit, humil i blanc de calç,

amb un pins i una sèquia i unes pedres antigues

i un cel tibant, i es veia la mar damunt dels arbres,

i pel vespre volaven els coloms. Era un poble

humil, amb carrers amples, i corrals, i balcons,

i el tren creuant les hortes, i una senzilla fe.


Vicent Andrés Estellés. L'hotel París Els llibres de l'escorpí 1954

dilluns, 9 de novembre de 2020

[PRIMERA PORCIÓN]

                     




                        Bombardearán tu casa


Reclutarán al último de tus hijos

Digo que existe la mortaja que ya te van cosiendo

(Se-

pultarán tu nombre).

                            So-

bre un palo azul, 

un chasquido en paz de moscas.


Con señuelos y blasfemias van a entrar en tu cuarto.


Bombardearán tu casa:

Dejarás de sembrar.


                        Un hombre tiene siempre

la edad de su enemigo.


Enrique Falcón Porción del enemigo Calambur 2013

dilluns, 12 d’octubre de 2020

ELLOS SON MEJORES

 



Porque puede reducirse a cuanto bailábamos

la trompa y decíamos mira, mírame como

lo hago, teníamos noventa y dos canicas;


a claro/donde os juntáis/yo también fumo,

masocas y abusicas hay miles;


a panegíricos al transporte público, al

orden y concierto y a las calles limpias, cosas

coronadas de rubio y mantequilla,

girasoles, vocales de abertura

y timbre variable;


a displicentes contra suplicantes ojos

siempre buscando a padre,

siempre buscando

pasión institución


hay hombres en el cabo.


Guillermo Morales Sillas Ellos son mejores La bella vasorvia 2013



 

diumenge, 11 d’octubre de 2020

CREO QUE TE GUSTA CRUDO

 



Aquella fue la noche del 26 de julio de 1972.

Me engañaste aquella noche con tu disfraz de paz.

Mira donde estoy ahora.

Mi oscura compañía perdida

yo doliente por su compañía

Mis hijos alcanzando la condición de extraños

Tus formas son inmaculadas

Tras la máscara de dolor

me doblas por la mesa

Tus ídolos perfectos 

en todo lo que tan concienzudamente niegan

Hasta muy entrada la noche

continúas poniéndote de manifiesto como la ausencia de ella.


Leonard Cohen. Memorias de un mujeriego Visor 1982

diumenge, 4 d’octubre de 2020

TOMA en tus manos

 




TOMA en tus manos

este jersey tejido en nudos de memoria.

 

Consérvalo, porque algún día

recordarás las manos desgastadas

que lo tejieron en las noches de tu infancia.

Y no podrás volver. Y tendrás frío

cuando descubras que vivir

a veces es llorar.

Abrígate con el amor que en el jersey está trenzado:

lo que nos quita el tiempo

ha sido el tiempo quien lo ha urdido

en formas misteriosas y sencillas

que hilvanan nuestras vidas a otras tramas.

Es imposible amar fuera del tiempo,

nada infinito hay que se alcance sin su hebra,

aunque la hechura de su amor

nos muestre su belleza en sacrificio

sólo al perder a quien más hondo nos ha amado.

No pienses, como Eliot,

que sólo el tiempo vence al tiempo,

porque el tiempo es invencible.

Más bien realiza hazañas cotidianas:

piensa en mamá, aprense a tricotar

tus horas en ofrenda:

                                   -punto de arroz,

ochos perdidos,

                                   espigas que se cruzan

con las agujas de la vida…-

Ponte el jersey

y teje otro jersey para tus hijos.

 

Antonio Praena Poemas para mi hermana 2006


diumenge, 20 de setembre de 2020

ENCÈS

 


Un plugim quasi imperceptible, cendrós, amara el terra del pati i les teulades abrasades per la calor dels darrers dies. I lluny d'apaivagar la cremor, trau de rajoles i paviments l'alè mateix de l'infern que amenaça cuinar-nos les esperances de treva dins les cases. Tic tots els finestrals de casa oberts, com porus gegantescos per on mire de fer respirar  l'habitatge sencer. Vivim en un ésser incandescent. Tinc encesa la roba, la pell, el desig...

Josep Manel Vidal "El teu nom és un ésser viu" Germania 2011

dissabte, 19 de setembre de 2020

POTSER




Sovint només és el potser

allò que importa. Potser el so

d'una veu neutra que et sap

incapaç de reconèixer

o el simple to d'una cançó

que et resulta ja insignificant. 

Potser deixar encès el llum

i projectar les ombres

del teu cos nu mentre

es multipliquen en l'entrefosc.

Potser assumir simplement

la banalitat de les coses

mentre fas veure que es tracta

d'una olor difusa

que s'instal·la de tard en tard

en les terrasses de superfície llisa.


Joan - Elies Adell Pitarch "Encara una olor" Bromera 2002

dissabte, 12 de setembre de 2020

"QUE EN EL CANT"

 



Que en el cant sigui baix el bes

i astut el cor en l'abraçada:

el cor vol més, vol en excés,

i en el do rebut es degrada.


Abans dels teus ulls, estimada,

¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés

que me'n fes uns camins d'onada?

¿Uns ulls per l'amor de després ?


Dóna't perquè tot recomenci

ordit en perills de silenci

virginal d'un foc absolut;


com, passant de l'illa inaudita,

qui s'exalta al somni volgut

en la perla ardent que l'imita.


Carles Riba "Antologia poètica" Edicions 62 1982

dimecres, 9 de setembre de 2020

PIETÀ

 


Hi ha dones 

a qui, ja gran, se'ls morí un fill,

i el duen sempre a les entranyes, 

que es van obrir de nou per acollir-lo.


Girat el mirar endins,

veure només un embolcall de gasa

fred, rígid, mut.


L'orella escolta sols 

l'abisme del silenci. 


Joan Vinyoli "Poesia completa"

divendres, 14 d’agost de 2020

No hi ha ahir ni demà

 

 

 

 

No hi ha ahir ni demà,  

                                               només aquesta

vesprada blanca i lenta que vivim

junts els dos com si el temps fos aquell núvol

etermament immòbil que contempla,

enllà  lluny, en el blau puríssim,

el nostre amor obrir totes les venesdd

del plaer de saber-se instants de joia

irrepetible i ja desig de repetir-se,

de ser l’ahir dún demà més joiós.

 

Marc Granell Versos per a Anna Bromera 2003

dimarts, 11 d’agost de 2020

TEATRE

 

 

 

Diem amb els ulls

el que no diem amb paraules.

Profundament roman el foc

al corredor d’esguard

i els gestos de la carn

com carreteres de llum

encenen el ball indecís

que ens delata enllà del vidre,

d’aquets meus ulls de vidre,

d’aquesta paret de vidre

que ens multiplica.

 

Isabel Garcia i Canet Claustre 2007

dimecres, 5 d’agost de 2020

IRA DE ROC



 

Inútil cerca,

perversa lletra.

Fugaç la llum,

fugaç la pluja

i els estornells.

Traço a les fosques

el vespre tènue

i corren roders

de por i de plany.

Corren els anys

i sols escric…

I cau l’instant

i l’any i el viure

en subtil xarxa.

Busco una data

entre les ones

i el vol de l’ibi.

Ira del roc

bolcat al vers.

Es fonen hores

de llum malalta,

d’aire pundent,

salnitre mort.

Se’m fon la vida,

 i es mor el temps

fet de cristall.

I et tornes pedra

Per reclutar

tot el dolor.

 

Carme Cruelles Rosales com fileres de formigues Neopàtria 2017