La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia en valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia en valencià. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de març del 2022

7

 

D'haver-li encès la lluna

la vida a les pupil·les,

no seria el capvespre

un immens pas tancat,

el silenci serien

les vetles de l'estiu,

cadires a la porta,

conjur, parets de calç.


Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020