Els demanaràs ales, però et donaran dents.
I t'indicaram un pou
quan els parlis d'una torre. Esperaran
que la paciència et flaqueji,
se t'espesseixi la sang
i les esperances, com pantalons,se't gastin.
Et voldran congènere en la por; germà
en la peresa; marit, muller o gos
en la son.
Fes-te tu les ales. A la torre,ves-hi sol.
Pere Antoni Pons Aquí, on passa tot Bromera 2016
Ara sóc en aquell paisatge
que un cop vam contemplar junts des d'un turó:
els arbres eren moguts pel vent
com la gentada es mourà en la fi del temps,
i la felicitat llunyana era tan a prop
que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima
que no tinguem més temps. <<La propera vegada
que vinguem, hi anirem .>>
Ara hi sóc.
I tinc temps,
jo dóc la propera vegada.
Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano
Passejar la ciutat
darrere una finestra,
sentir que no et pertany
cap d'aquests vidres foscos
on s'exposa la vida.
Passejar i somiar
que trobarem l'indret
de vidres palpitants
on el dia perdura i
s'estavella el silenci.
Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud Bromera 2001
L'amor us creixia per tots els costats, cova
clivellada per brolls de maragda, i els cossos,
com la nou que s'ha badat en les mans
de l'hivern, desconeixien el fred,
pàtina de desig sobre el mirall.
Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu
per cales de boira, invisibles als esculls
del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,
fins a perdre-vos en un son sense ribatge.
Ramon Ramon A tall d'incendi 1991
Si aquest Sant Jordi vols fer un regal, pots trobar "Riberenques" a la llibreria Cantó de Llíria, Fan Set de València i Esplai llibres de L'Alcúdia o posant-te en contacte amb mi, te'l puc enviar dedicat. Que no t'ho compten!
Alguna vez
volverás a escuchar tu propia voz.
En el rincón más anodino
o en la más espléndida plaza,
todo habrá de callar, entonces.
Al avanzar un paso
y penetrar en el recinto,
quizás aquella música inunde tu silencio
y una palabra antigua musite un hilo gris.
Dirás: es la verdad.
Y le abrirás las puertas
a los días sin culpa que mataste,
a la mentira o la verdad que fuiste.
César Simón Palabras en la cumbre 2003
