La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 20 de juny de 2021

UN RECORD QUE S'AVANÇA AL FUTUR

 

                                                                                                                                                                        


Ara sóc en aquell paisatge

que un cop vam contemplar junts des d'un turó:

els arbres eren moguts pel vent

com la gentada es mourà en la fi del temps,

i la felicitat llunyana era tan a prop

que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima

que no tinguem més temps. <<La propera vegada

que vinguem, hi anirem .>>


Ara hi sóc.

I tinc temps,

jo dóc la propera vegada.


Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano 

diumenge, 13 de juny de 2021

FINESTRES

 


Passejar la ciutat

darrere una finestra,

sentir que no et pertany

cap d'aquests vidres foscos

on s'exposa la vida.


Passejar i somiar

que trobarem l'indret

de vidres palpitants

on el dia perdura i

s'estavella el silenci. 


Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud  Bromera 2001

diumenge, 6 de juny de 2021

 



L'amor us creixia per tots els costats, cova

clivellada per brolls de maragda, i els cossos,

com la nou que s'ha badat en les mans

de l'hivern, desconeixien el fred,

pàtina de desig sobre el mirall.

Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu

per cales de boira, invisibles als esculls

del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,

fins a perdre-vos en un son sense ribatge.


Ramon Ramon A tall d'incendi 1991

dissabte, 17 d’abril de 2021

Riberenques per Sant Jordi


Si aquest Sant Jordi vols fer un regal, pots trobar "Riberenques" a la llibreria Cantó de Llíria, Fan Set de València i Esplai llibres de L'Alcúdia o posant-te en contacte amb mi, te'l puc enviar dedicat. Que no t'ho compten!




dilluns, 12 d’abril de 2021

Tu propia voz

 



Alguna vez

volverás a escuchar tu propia voz.

En el rincón más anodino

o en la más espléndida plaza,

todo habrá de callar, entonces.

Al avanzar un paso

y penetrar en el recinto,

quizás aquella música inunde tu silencio

y una palabra antigua musite un hilo gris.

Dirás: es la verdad.

Y le abrirás las puertas

a los días sin culpa que mataste,

a la mentira o la verdad que fuiste.


César Simón Palabras en la cumbre 2003

diumenge, 28 de març de 2021

Esberla

 




Els milers de petits bocins

en què el vidre d'aquest agost s'ha acabat

convertint em diuen, net i clar, que hi ha dies

que mereixen ser respirats a fons,

que hi ha taules on las fusta es veu amenaçada

per la presència dels corcs o, si de cas,

que el sargit de la roba és quasi

sempre provisional. Com si, fetes malbé,

les coses em poguessen advertir encara

del perill de caminar amb els peus

nus o de portar, ocasionalment,

el desig entreteixit al gruix de la mà.


Joan -Elies Adell La degradació dels objectes Proa 2004

divendres, 19 de març de 2021

I se'n fa un tot i acata lleis severes

 


I se'n fa un tot i acata lleis severes.

J.V. Foix

L'arbre instaura el paisatge.

Així la vida,

til·ler

instaura la mort; l'home, la boira,

el riu groc,

la terra,

la muntanya.


Josep Porcar Crònica de l'ocupant Poesia 3 i 4 1995