Ara sóc en aquell paisatge
que un cop vam contemplar junts des d'un turó:
els arbres eren moguts pel vent
com la gentada es mourà en la fi del temps,
i la felicitat llunyana era tan a prop
que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima
que no tinguem més temps. <<La propera vegada
que vinguem, hi anirem .>>
Ara hi sóc.
I tinc temps,
jo dóc la propera vegada.
Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano
Passejar la ciutat
darrere una finestra,
sentir que no et pertany
cap d'aquests vidres foscos
on s'exposa la vida.
Passejar i somiar
que trobarem l'indret
de vidres palpitants
on el dia perdura i
s'estavella el silenci.
Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud Bromera 2001
L'amor us creixia per tots els costats, cova
clivellada per brolls de maragda, i els cossos,
com la nou que s'ha badat en les mans
de l'hivern, desconeixien el fred,
pàtina de desig sobre el mirall.
Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu
per cales de boira, invisibles als esculls
del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,
fins a perdre-vos en un son sense ribatge.
Ramon Ramon A tall d'incendi 1991
Si aquest Sant Jordi vols fer un regal, pots trobar "Riberenques" a la llibreria Cantó de Llíria, Fan Set de València i Esplai llibres de L'Alcúdia o posant-te en contacte amb mi, te'l puc enviar dedicat. Que no t'ho compten!
Alguna vez
volverás a escuchar tu propia voz.
En el rincón más anodino
o en la más espléndida plaza,
todo habrá de callar, entonces.
Al avanzar un paso
y penetrar en el recinto,
quizás aquella música inunde tu silencio
y una palabra antigua musite un hilo gris.
Dirás: es la verdad.
Y le abrirás las puertas
a los días sin culpa que mataste,
a la mentira o la verdad que fuiste.
César Simón Palabras en la cumbre 2003
Els milers de petits bocins
en què el vidre d'aquest agost s'ha acabat
convertint em diuen, net i clar, que hi ha dies
que mereixen ser respirats a fons,
que hi ha taules on las fusta es veu amenaçada
per la presència dels corcs o, si de cas,
que el sargit de la roba és quasi
sempre provisional. Com si, fetes malbé,
les coses em poguessen advertir encara
del perill de caminar amb els peus
nus o de portar, ocasionalment,
el desig entreteixit al gruix de la mà.
Joan -Elies Adell La degradació dels objectes Proa 2004
I se'n fa un tot i acata lleis severes.
J.V. Foix
L'arbre instaura el paisatge.
Així la vida,
til·ler
instaura la mort; l'home, la boira,
el riu groc,
la terra,
la muntanya.
Josep Porcar Crònica de l'ocupant Poesia 3 i 4 1995
