La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 18 de febrer de 2021

DIÜRN AMB HARMÒNICA

 




A Salvat -Papasseit i a Ovidi Montllot


Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.

Vosaltres no sabeu

                                                que és

ser un aturat de llarga durada:

però jo he vist passar els mesos

com els vagons d'un tren,

esgotar-se totes les ajudes estatals

i he cercat ple d'angúnia una eixida en un tauló,

en l'esguard d'una oficinista a l'INEM.

Quan el carter portava una nova factura  a casa

i la nevera era un espai per a les teranyines

la vergonya dels números vermells,

l'angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles

convertien la llum dels estels

en ulls de voltors famolencs.

Vosaltres no sabeu

                                    que és

ser un aturat de llarga durada

i cada dia en despertar

caure un esglaó més,

si de cas somrius et dol

i et sents culpable

i la solitud es converteix

en un laberint on es perd la raó.

Vosaltres no sabeu.


Manel Alonso Quadern dels torsimanys Cuaderno de los trujimanes. Neopàtria 2015

dissabte, 13 de febrer de 2021

Col·legi Sagrado Corazón

 

Perdre's per un raval de València,

el trenc d'alba empeltat i una caminada.

Carrers estrets, atzucats de neu,

se'm fa l'hora entre aromes nobles.

Companys formats, jovent jovial,

aules de Verdum i mariscals a l'ajut.

La campana sona, s'ha acabat,

un gran record i un boli a la butxaca.



dijous, 11 de febrer de 2021

IV


He voltat per centenars de camins

intentant conquerir el més alt turó

i he baixat fins a la porta de l'Hades,

on el ca Cèrber em volgué rosegar el peu.

Mentrestant, m'han anomenat de diverses maneres.

Però només tu em deies pare 

i en fer-ho em feies  tocar de peus a terra

i sentir que en qualsevol racó

un home pot acariciar el gat amable de la felicitat.


Manel Alonso Quadern per a Arnau Neopàtria 2020

diumenge, 27 de desembre de 2020

M'embriago

 


M'embriago

de fúria

pàl·lidament.

M'acull

l'esquitx

d'una veu nua de llavis.


Fina Cardona. Plouen pigues Tres i quatre 1978

diumenge, 20 de desembre de 2020

eternas las desoladas noches que faltan

 



eternas las desoladas noches que faltan

muertas de nuevo las casas en donde pernoctamos

sorda la memoria en donde un día se escondió la pasión


eternas las heridas iluminadas de los pulsos

ausentes los mares reconocibles y los veleros

que inventamos para la travesía de las mañanas


eternos los desiertos de este país

y los muelles del olvido en donde embarcamos

siempre para ningún lugar


eternas las penas cinceladas en el pecho

inmenso mapa de arena

en donde osé señalar el cuerpo amado

joven aún casi muerto


Al Berto Una existencia de papel PRE-TEXTOS 1993

dimarts, 15 de desembre de 2020

DETERIORO


A veces te dolía ganar,

te dolía el regreso a lo que suponías

que deseabas. Igual que ahora


El cristal estallado de tu mente,

el cuerpo cuajado de micro-daños.

La ficticia homogeneidad

de lo que se sabe trunco

y se sostiene en la fuerza feroz

de lo compacto. Falsas victorias

que retienen la ilusión de la unidad.


Cuando deje de apretar las manos,

habré dejado de ver las contusiones.


Bibiana Collado Cabrera Violencia La bella Varsovia 2020

dijous, 3 de desembre de 2020

DOS FORMAS

 



Ya conoces dos formas

de regresar al punto

que has dejado a tu espalda:


Girar sobre ti mismo

la perspectiva ciento ochenta grados 

o dar la vuelta al mundo.


La primera es más simple, la segunda es más bella.

La primera es memoria, la segunda es viaje.


Si hubiera una tercera

- si la hubiera-

equidistante a ambas,

la llamarás poesia,

te nombrarás temblor.


José Manuel Díez El país de los imbéciles. Hiperión 2017