La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 9 d’agost de 2021

LA LLIÇÓ

 


Els demanaràs ales, però et donaran dents.

I t'indicaram un pou

quan els parlis d'una torre. Esperaran

que la paciència et flaqueji,

se t'espesseixi la sang

i les esperances, com pantalons,se't gastin.

Et voldran congènere en la por; germà

en la peresa; marit, muller o gos

en la son.


Fes-te tu les ales. A la torre,ves-hi sol.


Pere Antoni Pons Aquí, on passa tot Bromera 2016

diumenge, 25 de juliol de 2021

SABERES

 



Pasé junto al árbol que da flores blancas en
invierno
y supe
que moriré antes que él.
En mi puerta el sol dora
pasados por venir.

Juan Gelman País que fue será Visor 2004





diumenge, 20 de juny de 2021

UN RECORD QUE S'AVANÇA AL FUTUR

 

                                                                                                                                                                        


Ara sóc en aquell paisatge

que un cop vam contemplar junts des d'un turó:

els arbres eren moguts pel vent

com la gentada es mourà en la fi del temps,

i la felicitat llunyana era tan a prop

que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima

que no tinguem més temps. <<La propera vegada

que vinguem, hi anirem .>>


Ara hi sóc.

I tinc temps,

jo dóc la propera vegada.


Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano 

diumenge, 13 de juny de 2021

FINESTRES

 


Passejar la ciutat

darrere una finestra,

sentir que no et pertany

cap d'aquests vidres foscos

on s'exposa la vida.


Passejar i somiar

que trobarem l'indret

de vidres palpitants

on el dia perdura i

s'estavella el silenci. 


Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud  Bromera 2001

diumenge, 6 de juny de 2021

 



L'amor us creixia per tots els costats, cova

clivellada per brolls de maragda, i els cossos,

com la nou que s'ha badat en les mans

de l'hivern, desconeixien el fred,

pàtina de desig sobre el mirall.

Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu

per cales de boira, invisibles als esculls

del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,

fins a perdre-vos en un son sense ribatge.


Ramon Ramon A tall d'incendi 1991

dissabte, 17 d’abril de 2021

Riberenques per Sant Jordi


Si aquest Sant Jordi vols fer un regal, pots trobar "Riberenques" a la llibreria Cantó de Llíria, Fan Set de València i Esplai llibres de L'Alcúdia o posant-te en contacte amb mi, te'l puc enviar dedicat. Que no t'ho compten!




dilluns, 12 d’abril de 2021

Tu propia voz

 



Alguna vez

volverás a escuchar tu propia voz.

En el rincón más anodino

o en la más espléndida plaza,

todo habrá de callar, entonces.

Al avanzar un paso

y penetrar en el recinto,

quizás aquella música inunde tu silencio

y una palabra antigua musite un hilo gris.

Dirás: es la verdad.

Y le abrirás las puertas

a los días sin culpa que mataste,

a la mentira o la verdad que fuiste.


César Simón Palabras en la cumbre 2003