Només aquell qui actua amb el cor
a la mà no s'equivoca mai
Hölderlin
Potser s'equivoca sovint
qui actua amb el cor a la mà.
Potser no s'equivoca mai
qui s'enfonsa a l'enigma
que el temps anomena sagrat.
Tònia Passola Nua Poesia 3i4 2019
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
divendres, 22 d’abril de 2022
diumenge, 3 d’abril de 2022
l'amor dels gestos fràgils
l'amor dels gestos fràgils,
viu,
en l'absència
l'aire engendra la nova solitud
del temps sobre les coses.
en l'horitzó d'un sempre
renovat en el verd d'una paraula
veuríem l'escomesa d'un desig
sobre la flor d'un vespre.
si l'amor fos l'amor
i el temps el temps.
Francesc Garriga Cosmonauta Poesia completa 2017 Labreu Edicions
dijous, 31 de març de 2022
Sobre el mur gargotejat
Sobre el mur gargotejat
que fa ombra als escassos seients
l'arc del cel apareix
finit.
Qui se'n recorda encara, del foc que cremà
impetuós
en les venes del món- en un repòs
fred de les formes, opaques, estan disseminades.
Reveuré demà els molls
i la muralla i l'habitual camí.
En el futur que s'obre, els matins
estan ancorats com barques en rada.
Eugenio Montale Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara 2021
diumenge, 27 de març de 2022
7
D'haver-li encès la lluna
la vida a les pupil·les,
no seria el capvespre
un immens pas tancat,
el silenci serien
les vetles de l'estiu,
cadires a la porta,
conjur, parets de calç.
Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020
divendres, 25 de març de 2022
IX
Una casa
un cuadro
una silla
una lámpara
un ligustro
el sonido del mart
perdidos
pesan tanto como la ausencia de mamá.
Cristina Peri Rossi Poesia completa Visor 2021
diumenge, 27 de febrer de 2022
X
Quan fora d'aquesta veu
tot se'ns manifesti:
el pètal ennuegat
en l'afonia de la fusta,
l'agonia antiga,
incerta, de les borres,
el cruixir torbat
d'un fruit deshabitat.
Llavors,
que la paraula cometi
l'aiguatge embravit
sobre la pàtria que et vull.
Joan Duran i Ferrer Nua cendra Poesia 3i4 2020
divendres, 14 de gener de 2022
BIOGRAFÍA
Mi ayer son algas de pasión,
luces de espuma.
Y una arena insaciable que devora
los cuerpos submarinos.
Un cielo blando donde beben
las palomas sin rumbo del estío.
Jaime Siles Cenotafio Antología poética (1969-2009) Cátedra 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)