La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 22 d’abril de 2022

POTSER

 Només aquell qui actua amb el cor

a la mà no s'equivoca mai

Hölderlin


Potser s'equivoca sovint

qui actua amb el cor a la mà.

Potser no s'equivoca mai

qui s'enfonsa a l'enigma

que el temps anomena sagrat.


Tònia Passola Nua Poesia 3i4 2019

diumenge, 3 d’abril de 2022

l'amor dels gestos fràgils

 

l'amor dels gestos fràgils,

viu,

en l'absència

l'aire engendra la nova solitud

del temps sobre les coses.

en l'horitzó d'un sempre

renovat en el verd d'una paraula

veuríem l'escomesa d'un desig

sobre la flor d'un vespre.


si l'amor fos l'amor

i el temps el temps.


Francesc Garriga Cosmonauta Poesia completa 2017 Labreu Edicions

dijous, 31 de març de 2022

Sobre el mur gargotejat

 

Sobre el mur gargotejat

que fa ombra als escassos seients

l'arc del cel apareix

finit.


Qui se'n recorda encara, del foc que cremà

impetuós

en les venes del món- en un repòs

fred de les formes, opaques, estan disseminades.


Reveuré demà els molls

i la muralla i l'habitual camí.

En el futur que s'obre, els matins

estan ancorats com barques en rada.


Eugenio Montale Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara 2021

diumenge, 27 de març de 2022

7

 

D'haver-li encès la lluna

la vida a les pupil·les,

no seria el capvespre

un immens pas tancat,

el silenci serien

les vetles de l'estiu,

cadires a la porta,

conjur, parets de calç.


Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020

divendres, 25 de març de 2022

IX

 

Una casa

un cuadro

una silla

una lámpara

un ligustro

el sonido del mart

perdidos


pesan tanto como la ausencia de mamá.


Cristina Peri Rossi Poesia completa Visor 2021

diumenge, 27 de febrer de 2022

X

 

Quan fora d'aquesta veu

tot se'ns manifesti:


el pètal ennuegat

en l'afonia de la fusta,

l'agonia antiga,

incerta, de les borres,

el cruixir torbat

d'un fruit deshabitat.


Llavors,

que la paraula cometi

l'aiguatge embravit

sobre la pàtria que et vull.


Joan Duran i Ferrer Nua cendra Poesia 3i4 2020

divendres, 14 de gener de 2022

BIOGRAFÍA

 

Mi ayer son algas de pasión,

luces de espuma.

Y una arena insaciable que devora

los cuerpos submarinos.

Un cielo blando donde beben

las palomas sin rumbo del estío.


Jaime Siles Cenotafio Antología poética (1969-2009) Cátedra 2011