Crònica

Era massa jove per entendre-ho.

Ho pense,
mentre remembre
Sylvia Plath cosint un botó.
Com un nombre incorrupte.  
Darwix no se’n lliura,
la seua melangia petrificada,
com encabia els mots.
Era massa jove, sens dubte,
i el més rellevant
-encara invicte-
Iseu estenent la bugada,
la candor dels seus pits.
Aquella tonada equànim,
la descurança.
Els brins d’estima,
l’horabaixa colrada.
Ho remembre tot:
noms i hipocorístics.
La sang al teu bescoll,
l’anihilament.
Les tardes humides,
Wagner escurant,
Nietzsche planxant.

Com un nom que no toque
com una canterella diürna.
El tapet ben posat,
les molles que enraonen.
Com un passat flairós,

com un toll de calamarça.

Carles.A 2013