La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 14 d’agost de 2020

No hi ha ahir ni demà

 

 

 

 

No hi ha ahir ni demà,  

                                               només aquesta

vesprada blanca i lenta que vivim

junts els dos com si el temps fos aquell núvol

etermament immòbil que contempla,

enllà  lluny, en el blau puríssim,

el nostre amor obrir totes les venesdd

del plaer de saber-se instants de joia

irrepetible i ja desig de repetir-se,

de ser l’ahir dún demà més joiós.

 

Marc Granell Versos per a Anna Bromera 2003

dimarts, 11 d’agost de 2020

TEATRE

 

 

 

Diem amb els ulls

el que no diem amb paraules.

Profundament roman el foc

al corredor d’esguard

i els gestos de la carn

com carreteres de llum

encenen el ball indecís

que ens delata enllà del vidre,

d’aquets meus ulls de vidre,

d’aquesta paret de vidre

que ens multiplica.

 

Isabel Garcia i Canet Claustre 2007

dimecres, 5 d’agost de 2020

IRA DE ROC



 

Inútil cerca,

perversa lletra.

Fugaç la llum,

fugaç la pluja

i els estornells.

Traço a les fosques

el vespre tènue

i corren roders

de por i de plany.

Corren els anys

i sols escric…

I cau l’instant

i l’any i el viure

en subtil xarxa.

Busco una data

entre les ones

i el vol de l’ibi.

Ira del roc

bolcat al vers.

Es fonen hores

de llum malalta,

d’aire pundent,

salnitre mort.

Se’m fon la vida,

 i es mor el temps

fet de cristall.

I et tornes pedra

Per reclutar

tot el dolor.

 

Carme Cruelles Rosales com fileres de formigues Neopàtria 2017