La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de febrer del 2022

X

 

Quan fora d'aquesta veu

tot se'ns manifesti:


el pètal ennuegat

en l'afonia de la fusta,

l'agonia antiga,

incerta, de les borres,

el cruixir torbat

d'un fruit deshabitat.


Llavors,

que la paraula cometi

l'aiguatge embravit

sobre la pàtria que et vull.


Joan Duran i Ferrer Nua cendra Poesia 3i4 2020