La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 28 de març de 2021

Esberla

 




Els milers de petits bocins

en què el vidre d'aquest agost s'ha acabat

convertint em diuen, net i clar, que hi ha dies

que mereixen ser respirats a fons,

que hi ha taules on las fusta es veu amenaçada

per la presència dels corcs o, si de cas,

que el sargit de la roba és quasi

sempre provisional. Com si, fetes malbé,

les coses em poguessen advertir encara

del perill de caminar amb els peus

nus o de portar, ocasionalment,

el desig entreteixit al gruix de la mà.


Joan -Elies Adell La degradació dels objectes Proa 2004

divendres, 19 de març de 2021

I se'n fa un tot i acata lleis severes

 


I se'n fa un tot i acata lleis severes.

J.V. Foix

L'arbre instaura el paisatge.

Així la vida,

til·ler

instaura la mort; l'home, la boira,

el riu groc,

la terra,

la muntanya.


Josep Porcar Crònica de l'ocupant Poesia 3 i 4 1995




dijous, 18 de març de 2021

El que la pluja ens deixa

 




El que la pluja ens deixa,

com el tarquim i el fang,


com la roca, com l'arbre,

fidels al lloc on són,


com un grapat de pols,

tot allò que és ben nostre,


quan sentim la cançó

i la sageta ens fibla:


és en aquest moment

quan comença el poema.


Jaume Pérez Muntaner La casa buida. Bromera 2013

diumenge, 14 de març de 2021

BAUTIZADORA INCOMPARABLE

 




Eres misteriosa y hermosa

igual que la palabra Origen


eres milagrosa y rotunda

igual que la palabra Plenitud


eres poderosa y veloz

igual que la palabra Energía


eres lúbrica y eres solar

igual que la palabra Verano


Tú eres el lenguaje profundo


Contigo todo tiene nombre


Félix Grande Una grieta por donde entra la nieve. Renacimiento 2006