(La Paulina
Rubió, que fou estrangulada una nit
a la casa de
pagès dels seus pares, allà on la ciutat
no és ja ciutat i
l’ombra es confon amb una lluna sense marges.)
Color de safrà. S’agita l’aire.
S’agita con un
insecte mascle.
Els oms ja
callen. Sempre callen
la seva covardia
insana. Passa un vent
i tenalla les
paraules. Passen llengües de lluna
que entollen les
flassades, que llepen
tot el coure de
la meva galta.
La finestra
oberta. Carn malaguanyada
on ha ficat el
seu bec el déu de la matinada.
Joan Carles
González Pujalte. Manyà de tenebres Viena
2002
