La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 9 de desembre del 2012

Trajecte


He pres les dreceres més curtes per cordar la teua melangia. Hi ha obstacles durs, llengües de tungstè. Medea sempre ho sapigué tot. Aquell cafè tant amarg, aquell garatge ferotge.

Res no importa, mantenírem la distancia limítrof. Les basses que reposaven, l’Ara Pacis. Hem omplit els búcars, dibuixat l’estratègia. No plores les hores perdudes, el gra ha teixit el teu cabell; les formes pròpies, la bugada inert.

Els dies suren vaporosos, les llentilles són a taula. Hem pres el camí escaient. El de les hores tendres, el de les rodes dòcils.

Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.