Judith decapitant Holofermes. Artemisia Gentileschi (1593- 1656)
T’esperava
després de classe. Les claus del pit a la teua mà, la new all havia pujat de
preu. Amassava els records, les instantànies fugisseres, la frugalitat. Havíem
caigut en desús.
T’ensabonava
el cos, descloïa les cortines (d’això se’n diu una dona) a ullclucs et besava
els muscles. Una hora gronxant-me als teus llavis.
Ha passat
el temps, hem desfermat la madeixa (els gossos corren) el teu melic abatut.
Dàcia, Judith decapitant Holofernes; la claueta
penjada al pit. La teua boca, la gana.
No hi havia
res més entre nosaltres. Només un sol fonent-se, només un cabdal balder.
Com pots
comprendre, fou una fortuna; sensu estricto,
un verger de vent. No premes encara la llum,
I no
despertes.
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.