Foc

Encara queda foc
a la teua boca.
Què fer davant
cada pedra cremada,
cada escup de foc,
gargall de sang.
Tot allò que estimàrem,
tot allò que fou nostre.
Mentre la terra crema,
els ocells fugen,
hi ha gent que riu,
que amuntona billets
que suborna la natura.
L'ocàs dels flaires,
terra erma
que cal estimar.
Hem arribat a l'infern,
a l'exhausta cloenda
al neguit del seny.
No cal persignar
els senyors,
que no es doblen
la corbata.
Xiula el ponent assassí
cada dentellada amarga
cada instantània freda.
Èrem nens al teu cabell
al teu bell esguard.
Ja no queden arbres,
brins amables,
amagatalls hermosos.
Somnis clivellats,
poals que no apaguen.
Silenci trampós.
I tu ?
Permetràs que
et roben la veu
i engabien la vida.
Cada pam vençut,
cada desgavell.

Carles Alós. Estels de paper (2012)