La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 14 de desembre del 2012

Objecció d'enyor


Porpra ja no m’estima. Hem creuat els mots escudellats, hem dit tot el que havíem de dir. Les dents a taula; els ensurts, el julivert. Aquella ditada que vares fer. El sucre, els tovallons, els quefers.

Pense la teua mà, la teua gola abrupta. Hem reparat els cossos, hem engegat els aparells. La suor queia pels teus llavis, amarant el teu cos.

No hi ha dubte, res més a dir. Tan sols obeírem el destí; aquella vella pedra, aquell somni rememorat. Hem extraviat les guspires de vent.

No deixes caure els batecs i arrauleix-te a un bon socó.

Fins sempre boca de sorra, fins sempre ventre de neu.

Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.