Arrecerar-me voldria
en un bes sense distància
sota el nítid vel d'aurora.
Arrecerar-me
al caliu d'uns llavis nàufrags,
perduts entre albades i sospirs.
Arrecerar-me,
recórrer pam a pam
la dansa selvàtica del teu cor
en un davallar de llàgrimes
i retrobar els cors solitaris,
l'espiral del nostre jo,
l'equilibri harmònic,
la veu del silenci...
l'abís absolut.
Joana Navarro. Besllum (2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.