III
No trobaràs enlloc
cap pàtria lliure
per viure el nostre Amor.
Els déus no saben
com desmuntar el destí.
La vida passa
i el buit que ens corca, creix.
Tot és desfici,
paraula en soledat.
T'estim sense esperança,
ni dubtes ni perdó.
Secreta amiga,
la meva Musa ets tu.
Tanta tendresa
m'acabarà matant.
Sóc el que calla
i es crema de desig.
Cerc entre ullastres
les illes del teu cos.
Fa fred, plovisca...
No hi ha futur, Neera.
Pons Ponç. Pessoanes. (2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.