Una olor de pa de granotes, àzima,
la lletania lenta d'aquell cos
bellugant-se amb gràcia disn de l'aigua:
la pell llistada en gotes de robí,
els braços sinuosos, els cabells
trenants de rínxols d'atzabeja,
la figura alada dins la bassa,
l'esvelta silueta, com una espiga
il·luminada, la boca pueril
que segella,
que rubrica,
indolent,
el record d'un bes d'estiu,
volàtil.
Juli Capilla. Raspall (2009)
Carles, m´agrada el poema de Capilla.Visita, si´s plau, el meu blog. Ja em dius si t´agrada i algun consell per millorar-me´l. Una abraçada.
ResponEliminahttp://josepmico.blogspot.com.es/