A Mahmud Darwish,
a Josefina Veglison per fer-me
estimar la cultura àrab,
a Josep Lozano per
escriure Crim de germania
Oh, Sucrà! He pensat molts cops tornar a la riba
de ma casa, albirar els turons de vent. Porpra és allí, amb els seus llavis de
sàndal, amb les alcavotes esquerpes.
He somniat el seu nom, les culleres plenes de
besos. Aquell vespre escadusser on el sol es ponia a la teua gola. He pensat en
tornar amb l’absència. Viu la meua àvia entre la turba jocunda. Les botiges al
teus pits, els teus llavis de cendra. Pensé molt el meu fogar; l’escalfor del
teu sexe. L’autumne està ponent-se al teu bescoll i encara no he collit les
sandàlies. No sé si arribaré enjorn, només desitge veure per darrer cop la tendrura
de la lluna, besar la teua pell blava, mirar els clots de l’oblid.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.