Com pelaves els ous.
Les
inferències del destí?
Era allò
dacsa,
allò que
sobresortia?
S’ha acabat
el temps,
els perols
dormen.
Ja no queda
ningú
A qui fer
successor.
Les ungles
tenyides de vent.
Les sanefes
d’aquell convit.
Com era la
terra roja
que guardaves
a l’espatlla?
Quin era el
seu gust?
No cal que
falques
les respostes,
Hem acudit a
socórrer-te.
No queden
polls a eixa baula,
hem agranat
la vida.
Saps qui
sóc,
d’on brolla
la prudència?
Les teus mans
al terra,
els cabirons
que xiuxiuegen.
On és la
porta nova
que ja no és
tancada?
On són les
engrunes,
les figues
més altes?
Darrere ets
tu
obrint cada
cofre.
No aixeques
la veu
al cove més
alt.
La mar es
plany
de la teua
absència.
No queda
ningú
al record
corbat.
Hi ha molles
toves,
bocins eixuts.
No digues
que no hi som
a la plaça
de les monges.
Com un
taulell obert,
com un
darrer comiat.
Carles.A 2012
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.