En aquesta ciutat...

En aquesta ciutat resignada que observa el carrer,
indiferent mentre la vida flueix, com una sentència.
On arrangiarsi és una filosofia, on sembla que tot és possible
però atent, també això és una trampa i has d'aprendre a callar
encara que et pregunten.
En aquesta ciutat on fins i tot els ferros del paraigües són una
                                                                                           amenaça
passeges, envoltat de veus i d'espentes, la teua soledat.
Percaces el record que encara et fuig i t'ha de portar el poema.
En aquesta ciutat on la gent s'atura enmig de la gent,
on als primers dies sempre arriben les mateixes nit baldades.
En aquesta ciutat on les mirades són còmplices d'alguna desgràcia.
En aquesta ciutat on les rates vigilen les despulles de la teua
                                                                                         presència,
on els silencis no et retornaran els anys que vas passar en captivitat.
Arribarà el dia però, que l'enyoraràs, aquesta ciutat que t'ha ensenyat
que véns d'ahir, i d'abans d'ahir, i de l'altre encara.

Iban L. Llop. Llibre de Nàpols. (2002)