Trajecte

He trobat la pau
davall la sabata,
soga que em renega
al dit d’una mar.
Una cobejança
d’escates i de regnes
que viu en un passat.
Una voravia
de foc i de maduixes
que no puc albirar.
Una gosadia
de vidres de cartró
i neu a la cassola
de safes a vessar.
Un camí nefand
de sol i terra vella
i sucre edulcorat.
Una clatellada
nocturna en l’arribada
que em mira en la distància
d’un jorn d’hores covades
en un tendre passat.
Una vanaglòria
de cera que no crema
i agulles de forment.
Una lluna plena
d’espelmes i cireres
i deures transversals.
Un petit convit
de sucre i perdigons
i sines al redós
de boques desnonades.
Una nit de rent
i foc a les parpelles
d’un òbit reclós
en gàbies de paüra.
Una certa veu
i rogles de taronja,
i nines del record
que guarde com un guant.

Carles Alòs