Conurbació de l'oblit

He escodrinyat en la mirada,
com una falç sempiterna
allargassada al temps.
No us he trobat enlloc,
en cap recer de garrofes.
He trobat la mida justa
per reprendre l’escomesa.
Una por als ulls,
un toll de sang
que ballava envoltant-me.
No he trobat el foc
de mort acaronada
de teules d’amiant.
Una vespra freda
de nusos de cotó
de sal a la butxaca
i fades de pallorfes.
Una mort sobtada
que viu de molt a prop.
Una veritat
no gens enganyosa
de muscles de paraules
i urpes ben pintades.
Una vanaglòria
que viu al palmell
del cos de la muller
que ja no vaig trobar.
Unes beceroles
mirades mil vegades
en una neu confusa
que ja no té trellat.

Carles Alòs