Neu

He trobat sencer
el cos en l’arribada,
una metxa encesa
de dones de Corfú.
He extret el cos
del cel del dolor
d’una nuca plena
de cendra de burilles.
Ningú a l’altra banda
de corfes de paper
i besos que lleneguen.
Una mà abatuda
de gats i desnivells
d’hores que em contemplen.
Una serradura
vessada al cos,
d’una flaire de maragdes
i cel a la sabata
i fórmules de vidre
que et besen la nuesa
de fred a les aixelles.
Una voravia
de segles de passions
de ferma complaença
al bust de les midons
i orgull que serpenteja
en síl·labes de glòria
covades a la boca
d’un temps que et
mira a tu.

Carles Alòs