He regirat els calaixos, he vist la boca partida a trossos. Un remei casolà,
un vespre de sis plaus. He ofert la raó, trobat cada punt suspensiu. Una
migdiada exhausta, els utensilis del camp. Us he vist venir cap a mi, a poc a
poc, molt a poc a poc; una tempesta de llenya, un llaüt violaci. M’he fet fort
en l’arribada, en la nuca que jamai claudica, penell porpra ornat de tu. No he
baixat el cap, repelonat les rames més altes. Una unció d’argila, un escampall
de paraules.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.