No escolteu la veu fonda
en
la mirada?
Ramon Guillem
He aprésla mida del silenci.
Un bocí de la boca,
del cop de puny
d’una tempesta.
No hi ha res al soroll
de la darrera besada;
ni un elogi de cireres.
No era un tafur,
sina esmicolada
que ja no veuré més.
Una mida justa
i besos al cabell
i besos a la nuca.
Una retafila
de nous a les butxaques
i síl·labes de marbre.
Un comiat polsós
de serps enyoradisses
i teles apagades.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.