Serps

Ho he vist

front els ulls,

un passat gloriós

que no descansa en tu.

Una lluna plana

i foc a la mirada,

un sol transeünt

que crida en la planura.

Una piga solta

i un munt d’avinenteses,

un passat perdut

i dalles de paper.

Una voravia

de sang a la butxaca

i tela apedaçada.

Una neu subtil

i veus en l’arribada

de cossos desnutrits.

Una soca ferma,

carícies de tristesa

i ferum d’albellons.

Una vela sola

i claus ja rovellades,

un autumne erm

i soles de sabata

que marquen la drecera

d’un cos amerat.

Un plugim perdut,

i neules de cotó

que albire com un solc

al teu cabell de vent.

Una desraó

de serps esmicolades

al mur de la discòrdia.

Una travessia

de flors a les aixelles

i sols a la paraula.

Carles Alòs