Escorça

He vist els ulls preliminars,

com un aldarull de boques

covades en l’afecte.

He tret la darrera espina,

com una piga de contraban,

com una germinació exacta

al bell mig del cos.

He refet el cor,

cordat la meua estima,

tenalla amorosida,

de flors d’un bell passat.

He traspassat la frontera

d’un record de tres navalles

i fletxes verinoses.

Una nuca de pètals,

ombra del desig,

del polsim de l’enuig

i neu a cada banda.

Una cantarella

de borles de cristall

i serps al meu redós

que balla com un àngel.

Una avinentesa

de cels ennuvolats

i núvols de rialles

que creixen al meu pit.

Una lluna plena

de ciris i de mar

i solcs d’una aventura,

d’un record ufà.

Una contarella

de fils i murs de pa

i regnes de colors

florides a la mà.

Una vella historia

nevada en la foscúria.

Una panderola

de trenes i didals

i glops d’una mirada

que bec amb delectança.

Carles Alòs