Les baranes enceses, el vertigen.
El port de Càrcer era una travessia cap el cel.
Golafreria i incompostura. Una mà m'agafava les regnes.
Les cançons apreses. Les hores queien, vessant-se.
El ritme de les fades, semàfors i senyals. La nit.
Els dits teixits, els parabrises torts. Una canonada desencaixada.
Les ombres vacilants, Xàtiva i Alfarrasí. Ballàvem per por a morir.
Ritmes súbits, fum i discòrdia. La voràgine, el pacte.
Una nit, una altra; la matinada. Ocells turbulents, cotxes, ulleres.
Ho sentírem tot. Els cigars al nostre ajut, el sexe, la vida.
Els records fugisers, amics ... i amigues. El nostre criteri era l'embriaguesa.
És tant senzill estimar-te, ho recordes ? Croats del destí, aborígens.
Fòrem més que una colla. Ventalls i botelles, taurons, dofins, sénies.
Streptease, oàsis verges, barons aniquilats. La fúria quallada, queixals trepidants.
Una hora o un instant o una eternitat. Canals. Piteres i conys.
Déu salve a la dona.
La tornada exhausta, el son, el somni; la vigília.
Presoners de l'èxtasi de viure, tants sols un senyal,
una parada obligatòria.
Una cruïlla de destins.
Una cruïlla de destins.
Carles.A. 2011
Guayaba no era ninguna mierda era una disco genial la mayoria dela gente de xativa le encantaba y siempre estaba a petar asi que de mierda nada!!!!
ResponEliminaNadie ha dicho que fuera una mierda, más bien todo lo contrario.Le voy a dedicar un poema a un lugar que considere una mierda ? Pase medio año yendo todos los fines de semana inolvidable.
ResponEliminaSaludos !
Què gran Carlos!
ResponEliminaM'alegre que t'agrade, Jaume ! Una abraçada i molt bon nadal !
ResponElimina