Pòsit

Ningú a la vora
d’un toll de sang
que balla sol
en un caduf.
T’he vist venir
arrabatada
en un gemc
de flors de mar.
Una arribada
de fulles seques
i garroferes
que ja no em miren.
Una virtut
un frenesí
de capcirons
que es desgavellen.
Una dentada
de pans eixuts
i fum embriac
que em rememora.
Un aldarull
d’erugues blaves
i flocs de neu
covats en tu.
Una mirada
i confiança
que em trac del cos
com una aurora.
Una visió
i flor de maig
que creix en tu
com una sénia.
Una missió
encomanada
per un vent fred
i solcs de tu.

Carles Alòs