Més enllà

He creuat el corredor
per no mirar enrere.
Per no veure’t arribar
amb escuma a la butxaca.
He clos la porta del record,
de les boques de cotó
i un enuig de salfumà.
Com podria trobar-te
a la vora de la mar?
D’una dansa de mirades
i genolls repelonats.
Com una caixa de mistos
i tovalloles del teu cos,
com un sac d’arena
i un sergent que no s’enfada.
Com una carretera
de ciclops i miralls.
No t’he fet cas
a la darrera escomesa,
a una platja nua
i peixos de metall,
a un filaberquí
que brama la paraula
del cos de beceroles.
A una veritat
de ciris i calfreds,
a una lletania
de cossos embrutats.

Carles Alòs