He eixugat el record,
no queda ningú a la
teulada,
ningú a la teua boca
de sang quallada.
No era un acudit,
una espelma de boira
que corre pel cos.
La raó no és invicta
quan no sacia el
dolor.
El coll alt d’un nus
que no troba raó.
Ha esmicolat la paüra
dels oceans de palla.
Una trista història
que recorre el cos.
La mà de la mare
muntada al bè,
una reixa
indesxifrable
que arropeix la
melangia.
He robat la pau
desnucada a la força.
No queda sabó
a l’alçada de la
vida.
No fores un fill
sens trampa ni
cartró,
esquarterat al bé
de raons de núvols.
La sorra s’esmunyeix
enllà de l’horitzó,
més enllà de tu
que albires la nuesa.
Una vanaglòria
de sang i argila,
una desraó
de pa i enyoradissa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.