He tret el fem,
està allí,
més enllà de
tu
al redós del
teu cor.
Un brollador
de fang
una sutja
inesborrable.
Recórrec el
cos
de les
borles de paper.
T’he vist
venir
en la
darrera avinguda,
allà on restem
en un hivern
de fils.
No sóc qui
et mira,
l’arrel
maquinal
de vespres
de sabates.
He estés la
bugada
a l’ombra de
la vida
on brilles
tu,
melangia
abeurada,
or de mar,
de merles de
tungstén.
He collit la
drecera
d’un autumne
líquid,
de líquens postcoitals.
La carta es
farta
de trencar
meravelles
en una bassa
eixuta.
No hi ha
ningú
a la vora
del llebeig
on manquen
rajolins
de besos a
curmull.
En la
davallada flonja,
al comiat
pregó,
a una
costella sòlida
que canta
bruixeries,
així arribí
i així
partisc
al
foc del destí,que em mira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.