Tros

No sé de mots,

no sé de paraules dolces.

Sempre vaig ser ahí,

al teu costat.

Hem madurat,

passat el fil a l’agulla.

On ets a eixe silenci,

a eixe instant fugisser?

Jo fui qui et cercà

a la tenebra agredolça.

Has trobat la sabata,

la de taló alt,

la més alta.

Com és la por,

la successió d’incordis.

Sóc amb tu

per ser tu,

per ser ungla

per ser fang.

No cal que fuges

del meu cor.

Sóc jo qui t’estima,

qui creu en les paraules.

Encara no has parlat

com parla un ser etern.

T’he vist alta,

pretèrita i futura.

Com un riu de vent,

tel argentat,

plèiade.

Compose un mural

de vidres daurats.

Una primavera enutjosa,

una flor al cabell.

Vestida de sal,

vestida de tu.

Com un cel lluent,

com una travessia.

Carles.A 2013